El comerç local està lliurant una gran batalla. A més dels canvis de paradigma en el consumidor i les compres, cada vegada més digitals, aquest s’enfronta a una amenaça.
Les grans marques i superfícies (especialment si parlem dels supermercats, però el mateix succeix amb tots els sectors, com esports, mecànica…) ja son localitzables a qualsevol poble d’una mínima entitat, fent que cada vegada ens haguem de desplaçar menys per realitzar una compra, bé sigui per que ens la porten a casa o perquè cada vegada és més accessible.
L’única forma que els hi queda als negocis locals, sovint familiars, és la diferenciació, ja que competir amb costos amb grans marques és impossible degut al volum de compres que realitzen, i per tant, als descomptes als quals accedeixen.
Un dels casos en els que aquesta diferenciació, habitualment per qualitat, sol funcionar és a les pastisseries. Els consumidors fidels de determinades pastisseries, o els amants de productes concrets, són capaços de desplaçar-se de localitat per comprar-lo. Aquest procès de compra, cada vegada menys habitual, incorpora uns criteris logístics que no podem ignorar: La facilitat d’accès al establiment en si, la distància del trajecte, el cost d’aquest, la facilitat d’aparcament a prop de l’establiment, etc.
Per això tots els canvis socials, però també legislatius i a nivell impositiu són un factor macro a tenir en compte en l’evolució dels petits negocis. Sense la facilitat de desplaçament en vehicle privat, obeïnt a uns horaris propis, però també a la capacitat de transportar sense problemes productes de gran tamany o d’especial precaució, tant de la botiga al cotxe com dins del cotxe, aquest procés de compra es torna feixuc, complexe, tant que si tenim la opció d’estalviar-nos-el, encara que això suposi canviar de proveïdor, ho farem.
