A partir de certa generació, amb el teletreball succeeix com quan ensenyes un telèfon amb disc de marcar a algú que només ha viscut amb smartphones. No entén perquè cal ficar el dit a un botó i realitzar una volta completa, quan la lógica i la comoditat diuen que apretar un botó és més senzill.
De fet, treballar en un lloc físic complica molt les coses per a tots.
L’ empresa ha de pagar un lloguer (encarit any a any) d’un espai suficient com per encabir tots els seus treballadors, mentres que aquests han de perdre part del seu dia per desplaçar-se a un punt geográfic concret, fent més complicada la seva conciliació personal-laboral. Això fins i tot ha provocat que abandonin les seves poblacions de naixement en busca de major comoditat, el que anomenem “l’Espanya vaciada“.
Durant un temps vàrem acceptar aquestes condicions perquè no hi havia una alternativa real. Però actualment treballar en un lloc físic en diversos sectors és verdaderament un retràs. Retràs que la transformació digital pot esborrar. I es que la transformació digital no només va de fer una empresa més eficient i rentable, sinó de fer més senzilles les vides de tots els ciutadans, començant pels treballadors de l’empresa.
Gracies a eines com Google Drive (per compartir documents), Hangouts (per realitzar videotrucades), Asana (per gestionar projectes i equips) o Salesforce (per centralitzar la informació de ventes), totes elles allotjades al núvol, podem permetre’ns el luxe (o la necessitat) de teletreballar, que d’altre banda (i això és important de remarcar) no hauria mai de deshumanitzar les relacions personals en un entorn laboral, ja que marquen la diferència entre sentir-se a gust en un projecte o no disfrutar-lo gens.
El teletreball no ha de destruir aquestes relacions, si no permetre’ns tenir més temps per a cultivar-les. L’únic motiu que veig per no implementar-lo és la falta de confiança en els teus treballadors, però si no confies en ells, per a què els has contractat en un primer moment?
