Les fake news estan en boca de tots. Són una de les formes més senzilles de captar visites a la web, interacció a les xarxes socials o coses més importants com vots per unes eleccions. Però, com es construeix una fake news?
De notícies falses n’hi ha de molts tipus. Unes mostren una realitat sesgada, mentre que altres menteixen deliberadament per construir un relat. En aquest cas m’agradaria parlar del esbiaix que ens proporcionen els titulars amb xifres, amb un exemple de la Segona Guerra Mundial.
Durant aquesta guerra, un matemátic austríac va rebre l’encàrreg d’analitzar com podia reforçar el fusellatge dels avions de combat per a que aquests no fossin abatuts. La forma en com ho va aconseguir va ser diametralment oposada a com ho havien intentat els seus predecessors. Els anteriors encarregats d’aquest projecte havien escollit els avions que havien tornat a base i analitzat on havien rebut els impactes, per protegir aquestes zones. Ell va protegir justament les zones on no hi havien impactes, ja que si aquests avions havien retornat a base, significava que les zones eren suficientment robustes com per aguantar un impacte, mentre que els altres aparells no havien sobreviscut.
Com aplica això a una fake news? Com explica el economista Sala i Martín, un titular com “els sous s’apujen un 10%” pot amagar darrera la destrucció de feines no qualificades (amb un sou que passa de ser 900€ al mes a ser 0€, i per tant, deixar de computar en la mitjana de salaris).
Per això, a l’hora d’analitzar una notícia (però també uns resultats económics, o fins i tot, d’una campanya de publicitat) hem de ser capaços d’entendre el que ens diuen i no ens diuen les dades, i això només es pot aconseguir tinguent el màxim criteri possible.
